*MiReiA*

Respecte el curt que vam visualitzar l'altre dia a classe, crec que hi ha foces coses a comentar.

Primer de tot dir com pot ser que la gent pel simple fet de guanyar "X" quantitat de diners pot fer coses com les que es veuen en el curt. Primer, tot i que desprès veiem que és mentida, com algú pot voler passar por fins a límits desorvitant (segurament estic condicionada pel fet que no m'agrada gens passar por i molt menys les pel·lícules de por) per diners. I desprès ja penso que és el "no va más" el fet que una persona sigui capaça de matar per diners (que és el que l'hi fan creure en el pobre home aquell). Aquí reflexiono fins a quin punt pot arribar la gent per diners, com molta gents és super avarissiosa i realment faria moltes coses per tenir quantre peles més a la butxaca. El món està boig

Desprès comentar que està molt ben aconseguit el fet que la gent s'enganxi al curt, juguen amb l'intriga i fins al final no saps què pasarà i per això (crec jo, gens esperta en aquest tema) la gent està allà pendent de la pantalla haviam com acabarà tota la història, on s'ha embarcta aquell pobre home que es pensava que res de la vida li podia fer gens ni mica de por

Per altra banda, vull dir que l'he trobat molt ben ambientat. Això que només estigués iluminat el centre d'atenció del curt (el presonatge) i que en cap moment el poguessin perdre de vista, així , suposo, fan que no treguis l'ull de sobre al protagonista i creguis que tot va pel camí que ells volen. Desprès dir que també he trobat que estaven molt bé els afectes especials, perquè realment sembla un dit i un cap de presona humana. I al final jo hagués possat la mà al foc que aquell home era ben però que ben mort.

Per acabar dir que està molt bé aquest joc que fins al final no saps com s'acabarà la història, el gir total que l'hi donen all curt i que tingú no s'espera el final.

No ser però crec que amb la visualtizació del curt poder arribar a veure com la gent es deixa fer de tot (conillets d'indies) pels diners, com l'abaricia juga un paper important en les nostres vides. I desprès també he extret que és molt fàcil enganyar-nos i que cada dia ens enganyen però com no ho veiem tant clar com es veu en el curt no ens en donem compte i marxem tan faliços cap a casa.

Per acabar només dir que no tinc molt calr del perquè del títol del curt però suposo que és pel fet d'anar en un lloc i a mida que transcòrrer el temps anar passant por, què és el que més o menys passa al tren de la bruixa que tots anavem de petits, pujavem allà i a mida que anves tirant anaves passant por!! NO?¿?¿