*MiReiA*

L’altre dia a classe ens van ensenyar recursos per aplicar amb persones amb necessitats especials, una classe molt interessant, que es complementava amb una xerrada aquest dilluns passat, a la qual no vaig poder assistir per malaltia, una pena perquè crec que hagués valgut molt la pena per saber d’una persona esecialitzada.

Jo ja fa quatre anys que als estius treballo amb nens amb necessitats especials (des de 3 anys, fina a 18 anys), amb deficiències molt variades uns dels altres, una cosa que a vegades dificulta molt alhora d’aplicar una metodologia perquè hem d’aplicar-ne moltes de vairades alhora, i a vegades no som suficient persones, però ens ens sortim com podem.

És molt important de saber tots els recursos que es poden aplicar, ja que moltes vegades no se’n té consciència i sembla impossible de fer coses habituals per altres persones amb les persones amb nee, i la veritat que es poden fer totes les coses que una es proposi de fer, això si sempre tenenint en compte que poden tardar més del que ens imaginem en un principi i amb molta paciència, no hem de voler que ho facin amb la facilitat que ho faria qualsevol altra persona.

Però una cosa que també crec que s’ha de tenir en compte és que a vegades en poden trobar amb usiaris que no podran utilitzar cap dels recursos que ens van ensenyar, i haurem de ser habilidosos per crear-ne nosaltres de nous o adaptar, tant com sigui possible l’activitat per fer-les amb ells.

Des del meu punt de vista, treballar amb persones amb nee és una experiència molt grata perquè ets conscient de les coses que poden arribar a fer aquestes persones, tant infravalorades, moltes vegades dins de la societat, i hem d’ensenyar-los a ser autosuficients tant com puguin ells.